Gat per llebre
Algú s'enrecorda de l'eterna promesa electoral de fer barra lliure a les autopistes valencianes? Els faustes de la Mare de Déu deuen haver sigut profitosos per al místic Camps, perquè el sant home sembla haver vist la llum que elevarà els nostres vehicles per damunt dels terrenals peatges.
Que ningú es moga a engany. Lluny de fer gratuïtes les autopistes, el que pretén el nostre benvolgut monarca és que les autovies també siguen de pagament. Amb la novetat que ara els estoics usuaris haurem de passar pel peatge indirectament mitjançant els impostos que ni tu ni jo paguem.
El beat Camps vol que l'autovia Llíria-València arribe fins a la Llosa del Bisbe, però el pobre no té diners perquè se'ls ha gastat a Terra Mítica. Cap problema. Busca una empresa humanitària que vullga construir el tram, preferiblement que siga del rotllo, i a canvi li cedeix durant 35 anys lexplotació de tota l'autovia. Com fa lleig cobrar-li més diners als martiritzats usuaris, es treu de la mànega el miracle del peatge en ombra, que consisteix en què serà la Generalitat mateixa qui farcirà de matèria pecunària periòdicament la caritativa empresa, la quantitat de la qual variarà en funció del tràfic. I ací pau i allà festa.
El senyor Capsa m'ha confessat que hi ha una cosa que no li quadra. Per què dimonis el nostre prohome no s'endeuta una mica més i paga ell mateix les lletres de la broma, que a la llarga ixen més barates que el peatge dels dimonis? Home de poca fe!, li he contestat, ací és on està el moll de l'ós. El nostre benvolgut monarca es desviu per la nostra felicitat, i quina classe de benestar podem tenir amb una Generalitat endeutada? Amb aquesta juguesca paguem més, sí, però la xifra oficial del deute no varia. Ni l'Església fou tan hàbil amb el misteri de la santíssima trinitat. Açò del peatge en ombra no és una altra cosa que el deute en ombra. Com diu el refrany castellà: Ojos que no ven, corazón que no siente. I el trellat, una volta més, a les fosques.
