Primers afers amorosos
Recordo perfectament la primera vegada que li vaig demanar per sortir a una noia. Sería amb uns 14 o 15 anys. Al cine. Estàvem amb molts més amics, però ella es va sentar just al meu costat, en una de les últimes files de la sala. Li vaig dir just a l`acabar la pel·lícula, quan la sala encara estava mig fosca. Li vaig susurrar dolçament a l`orella: "Vols sortir amb mi?". Mai oblidaré la seva reacció i la seva forma de mirarme. Va fixar la seva mirada sobre els meus ulls i em va dir amb la seva maravellosa veu: "Clar que sí, podem sortir per aquella porta del fons, la que posa EXIT". Objectiu complert. Vaig aconseguir sortir amb ella. Van ser els minuts més feliços de la meva vida.
Alguna cosa semblant em va passar quan vaig voler mantenir una relació sexual amb una noia. Em va convidar a dinar a casa seva. Estàvem sols. Tot molt romàntic. Quan vam acabar de dinar es va sentar al meu costat, es va posar cómoda i em va agafar la mà. Aprofitant aquest moment em vaig acostar a ella, i amb el meu somriure més seductor li vaig dir (amb ella parlava en castellà): "Te quiero (hi ha certes edats en les que no hi ha sexe sense amor. Ni ara... xDD). No crees que deberíamos acostarnos?". Ella es va acostar més a mi, i agafant la meva altra mà em va dir: "Yo también te quiero. Y también necesito una siesta después de comer. Te puedes echar en el sofá del salón". Aquesta vegada em va sortir malament. Però bueno, no hay mal que por bien no venga. Vaig poder fer una migdiada. I mai més vam tornar a veure`ns.