Per mala sort, tot segueix igual que ahir. Diria que avui ha sigut un dels dies més avorrits de la meva vida.
Ni tenia ganes descriure per aquí, però mhe dit a mi mateixa que no puc deixar una cosa el segon dia de començar, que això és menys cansat que anar al gimnàs!!
I aquí estem sense saber que més escriure!
1 D'Agost del 2004.
Ja estem a la meitat del estiu, i jo tancada aquí a casa, morint-me de calor.
Avui havia de sortir per la platja, havia de ser un nit tranquilla i de relax; xerrar amb les meves amigues mentre la lluna plena i un parell de veles ens deixaven entreveure ,i alhora esfonsar els meus peus dintre la sorra, recordant-me que encara estem al estiu. I que aquest és màgic.
Però no ha pogut ser, al final no sortiré.
M'he connectat al msn, i ningú (ningú!) estava connectat, cosa que m'ha fet sentir una mitja merda sense vida social. Mentre rumiava que fer un dissabte a la nit, mhe recordat que un amic meu una vegada em va parlar d'això, i aquí estic, escrivint la meva vida. No se ven bé pq ho faig, però crec que és una bona manera de fer-me recordar que he fet( o no he fet ( i que hauria d'haver fet) durant el dia).
Stic cansada, ahir vaig sortir fins força tard, i avui he estat tot el dia a platja, cosa que mha deixat força aixafada. Així que aniré a dormir, tot desitjant que dm sigui un millor dia.
ptns,
Geo