buFf! se m'han esborrat els altes articles que havia escrit ! xDD aix... això segur que és perquè feia molt que no passava per aquí...sempre em passa el mateix...
Últimament no sé que em passa... estic tonta...! Després del camp de treball ... bua... allà tot era tan genial... tan perfecte, sense embolics, intentant arreglar el món. Pensava que al tornar aquí, alguna cosa canviaria... però tot segueix igual, com sempre... rutina... i no m'agrada, no m'hi acabo de sentir bé! M'agradava tot allà! I aquí no trobo res que s'hi assembli ! ppfpf...També, no sé que m'esperava...en el fons, sabria que tot seguiria com abans... és normal ... per això no sé que em passa...
vaia parrafada més tonta la d'avui ... no? sisi ... no pot ser...
ja escriuré quan estigui més inspirada................

ViVo máS dE nOchE qUe dE día ... sUeÑo +dEsPieRta qUe dORmiDa...bEbO máS dE LO qUe dEBeRía ... y LoS dOmiNgOs mE SueLo JuRaR, qUe CaMbiaRé dE ViDa ...
uN día Vi qUe CaNtaR, eRa La FoRma idEaL, dE DaR PoRtaZo a LaS dUdaS...
nO mE iMpoRta eL qUe DiRáN... mE iMpoRtaN LoS dE VeRdaD LoS qUe CoMpaRteN MiS DiAs...

nit dE RefLeXiOnS ...

jojojo ... aquesta nit, he estat reflexionant. Acompanyada, es treuen les conclusions millor...és a dir, hi ha dos punts de vista, que t'ajuden a veure les coses d'una altra manera, està bé això.
En fi ... hem començat a desenvolupar (que bé que sona...xDD) una teoria sobre el que passa a les nostres vides. Total que ve a ser alguna cosa així com: els últims mesos abans de marxar a Alemania, el que vaig fer, va ser córrer amb una bena als ulls, sense importar-me si topava amb algú... això pot estar bé, si de veritat no t'importa portar una bena.. és a dir, que el mètode pot funcionar, si realment no t'hi pares a pensar. Si et treus la bena comences a rallar-te.. i aquí està el meu problema, jo no puc! Faig les coses sense pensar, i després penso ... i clar és pitjor, el que hauria de fer és, si no penso... no penso de veritat! Ni al moment ni després ... però això és impossible, no crec que ho aconseguís mai ...
Per tant, la cosa seria que, enlloc de córrer depressa, i sense mirar ... s'hauria de caminar amb calma, mirar per on es va ... i acompanyar-se d'un mapa si cal. Un mapa que s'ha de fer un mateix, per saber on va... saber per on ha d'anar i per on no... nosé si m'explico..segurament no. M'és igual ... total, tampoc ho llegeix ningú....
Però, jo ara, no vull caminar amb calma... prefereixo córrer .. i a veure que trobo ... ja tindré temps per caminar...no ho sé... paranoies meves.
Ara de moment, centrem les expectatives al KMP de treball ... aix... m'agradaria tant trobar-hi algú.............xDD ................ paranoies que té una! Espero passar-m'ho bé i conèixer gent.. i després, fEsTa MaJo0oOoR! bua ...quines ganes! :p allò si que és vida... si no recordem l'any passat...aix aix
en fi .. avui ja està crec...res + ...
SaRaiOnaAaAa ! t'EsTimUuUUu ! gRàCiEs PeR CoL·LaBoRaR eN aQuEsTa tEoRia! xDDD

PeRdUda DiNs mEu ...

Tot just ha passat una estona desde l'últim que he escrit ... però és que tinc molt a dir... i no sé per on començar ...
El dissabte me'n vaig a un camp de treball,amb uns amics meus, estic segura que anirà de puta mare ... i en tinc unes ganes! Estaré fora de casa, i amb amics... :)
Després la festa major, que espero que em serveixi per oblidar-me de tot!! Que ho necessito ... tinc massa coses al cap, sempre! Un dia d'aquests em tornaré boja...
Tinc massa coses al cap, i en realitat no hi tinc res ... no sé si m'explico ...No, està clar que això que acabo de dir no s'entén, en fi és igual ... jo ja sé per on vaig. Doncs això diguem que estic una mica perduda, i nose cap a on anar, ni que he de fer, ni res... de fet, ja fa un temps d'això ... és per això que la meva vida és tan monòtona, perquè com que no sé mai cap a on enfocar-la, ni que fer-hi la deixo passar...Deu ser això! xDD acabo de trobar la solució .. però no em serveix de gaire..que trist ...
Hoobastanks - The Reason , la recomano a qui passi per aquí ... m'agrada molt. És maca...
ReS mÉs PeR aRa ...

pRiNciPi ...

* Doncs, ara acabo d'arribar d'un viatge, llarg, d'estar sola, i he tingut temps per pensar. I ara, a l'arribar, tinc ganes d'una vida nova, de que les coses canviin ... i deixin de ser tan monòtones com sempre. No crec que canvii res, la veritat, però, perquè no començar per aquí? Això m'ho agafaré com una teràpia ... que me la faré jo a mi mateixa...xD! No, de fet simplement escriuré per desfogar-me dels problemes que em ballen per el cap... No ho sé...
Potser, aquest acabarà sent el primer i l'últim missatge que escric, que em passa sovint, quant començo una cosa, me'n oblido, o no la segueixo ... no em pregunteu perque, jo, sóc així! Diga'm rara ... xD
En fi ... potser ja està! Escriuré la pròxima vegada que tingui alguna cosa a dir ...