Diumenge de Resurrecció - 9 de maig del 2004
MDV952004
Quatre setmanes despres del veritable i catòlic diumenge sant, arribo a l'ordinador i ressucito una blog en la que nomes hi vaig escriure una pallassada d'article un dia del mes de novembre. No es impressionant? Soc déu, com el de jurassic park ("así se juega a ser Dios"). Ressucito les coses quan vull i ara agafo l'ampolla daigua lanjaron que tinc damunt la taula de l'habitacio i me la bec. La gent passa set al tercer mon i aqui nosaltres fem forums i jo bec aigua de lampolla de lanjaron perque mavorreixo.
Bueno. Imaginem que jo soc "x". Soc "x". Com et dius? "X, naturalment". De cognoms "Xx". Aixi no sabeu qui soc. No es fantastic? No sabeu qui soc i se que aixo fot. i ella... Ella es "y", que queda molt mes femenina, aixi, amb aquesta obertura alla al mig, que sembla, com diria un que jo em se, un "pubis". Vale. Tenim que jo soc x i ella es y. I el lloc on ens veiem sempre es "z". x+y=z. Aquesta equacio tindria molta mes gracia si fos real. A mi magradaria fer una suma amb aquesta y, pero de moment crec que nomes resto. Resto sense parar.- - - -. Cada dia que passa resto mes i mes, sembla una paradoxa, restar mes i mes, sembla impossible - +. Es el que hi ha. De moment. Perque jo no he dit l'última paraula encara. Ni molt menys. La guerra acaba de començar. Encara que a vegades em sembla que la teva relacio amb mi es simple diplomacia, simple quedar be. Encara que la meva relacio amb tu es limiti a quatre paraules al dia, fins i tot cap. Es igual, no se com, arribara el dia en que per fi tadonaras que soc l'única persona capaç de ferte feliç, que déu, si existeix de debo, ens ha creat per estar tota la vida junts, compartint llit i preservatius. Estem predestinats, estem predestinats i aixo no ho pot canviar ningu. Si estem predestinats, ja m'és igual si estas sortint amb un tio ros alt metre noranta i musculat. Ja mes igual que mocultis alguns comportaments teus estranys dels ultims dies. O si estas sortint amb set alhora. Perque al final tauras de rendir a l'evidència que el veritable amor nomes el trobaras amb mi. Pots estarne segura. Que la felicitat la tinc jo guardada en un recipient de plastic color mostassa. I de res servira que tanquis els ulls davant levidència. Perque, com bona evidència, es evident. Pero, mentrestant, la vida segueix sent una merda.
MDV