uoooooooo

...amb els ulls tancats... tot ho veig més clar... ??

bé, suposo que... vaig tenir uns dies tontos... Akesta frase s'ha de borrar de la meva ment per tu, miserable. Sí. Dacord? bé, només aclarir que torno a NO PARAR! :D!

De moment...

De moment només en aquell punt...

..ho sento.. així..

Sembla que tot s'hagi convertit en nou... Com si cada cosa que tingués entre mans, s'hagués esfumat, hagués canviat i hagués tornat. Potser és el que sento dins, però la màgia marxa. I la màgia són de les coses més importants que mai pots perdre... és com akell polsim que et fa diferent, akella gota que et fa ser una persona amb una nova olor, com akll color d'ulls.... tan característic.... que em fa trontollar, ser liure, volar, somriure.... cada vegada que aixeco la cara i els veig.
Potser no és cap cosa important. Potser només estik parlant per parlar, però... Ho sento... així.

sense...

Sense tema. Sense paraules. Sense vocació. Sense estima. Sense la teva veu. Sense els somriures. Sense callar. Sense voler més del que pots tenir. Sense equivocacions. Sense pedres ni obstacles. Sense oracions. Sense cels. Sense núvols negres. Sense grocs sols ataronjats. Sense neu. Sense cartes. Sense poesia. Sense cançons. Sense tu. Sense la meva mà. Sense els meus ulls......

A vegades és tot tan sense sentit....

he visto la luz....?

A vegades, d'entre la gran foscor que t'inunda i et fa patir... hi ha una gran llum que tot ho il·lumina. Busca la llum. No, millor dit; és una ordre: troba-la! :)

tracy chapman - crossroads

All you folks think you own my life
but you never made any sacrifice
demons they are on my trail
i'm standing at the crossroads of the hell
i look to the left i look to the right
there're hands that grab me on every side
all you folks think i got my price
at which i'll sell all that is mine
you think money rules when all else fails
go sell your soul and keep your shell
i'm trying to protect what i keep inside
all the reasons why i live my life

some say the devil be a mystical thing
i say the devil he a walking man
he a fool he a liar conjurer and a thief
he try to tell you what you want
try to tell you what you need

standing at the point
the road it cross you down
what is at your back
which way do you turn
who will come to find you first
your devils or your gods

all you folks think you run my life
say i should be willing to comprimise
i say all you demons go back to hell
i'll save my soul save myself

incomunicada

Sé que abandonant el blog, el que faig realment és abandonar-me a mi. Crec que a arrel de tot això de la novel·la, m'he callat de cop. El que sento, ja no ho expresso amb paraules. És rar, la veritat. No sé ben bé com explikar el que sento. Suposo que són moltes coses a la vegada... a casa, a cole, amb tu... Ha cambiat tot radicalment de la nit al dia. Jo no he dit mai que els canvis siguin dolents. N'hi han que sí, evidentment, però no ho són tots... aix!!!!!

M'hauria d'estimar més i creure una miketa més en mi. Va, que tu pots. No queda pas tant!

GIVE UP!

Puc entendre't? Ho puc aconseguir? Perdut... per què... no em tens... perdut... per què... no em pots tenir... perdut... perdut...? perdut és la paraula? No sé si tinc ganes de parlar-ho. No sé si realment vull deixar les coses clares sobre la taula. No ho sé. Sí, et defensava. Però, ara no es ahir. Ni abans d'ahir. Ni l'any passat. Com ho puc entendre?

"Vindràs???" Com vols que vingui? Ara és el moment: GIVE UP, MISERABLE!!

bufffff

Si hagués de respondre a la pregunta: "Digues en kin moment t'has sentit malament amb tu mateixa, ja sigui externament o interiorment?" Podríem dir, que la meva resposta seria: "Ara..."
El cap m'està a punt d'explotar. Suposo que a part del cúmul d'informació que acabo d rebre, també hi té a veure el mal de cap que ja fa un dia, sento dins meu. També diria que el coll està patint una sèrie de conseqüències, que no hauria de patir: per fer el burru, per forçar la veu quan sé que tinc una mena de faringitis crònica, per cantar quan em feia mal la gola (però q carai!)... les coses són així.

buffff si hagués de respondre a la pregunta: "Fugiries ara, en akests instants?" La meva resposta seria: "Sí"

Los ensueños de Ramón Sampedro

"Mar adentro, mar adentro,
y en la ingravidez del fondo,
donde se cumplen los sueños,
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.

Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno,
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo;
es como penetrar al centro del universo:

El abrazo más pueril,
y el más puro de los besos,
hasta vernos reducidos
en un único deseo:

Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras:
más adentro, más adentro,
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.

Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos".

Al GRAN Ramón Sampedro. Des d'aquí, que sàpigues que em recordo de tu, del que vas lluitar, dels teus drets, de les teves creences, de les teves pors... Em recordo de Mar adentro.

Acció. Punt. Acció. Punt.

Sense pausa. Bufant cada dos segons. Mirant a l'esquerra. Girant el cap a la dreta. Bufant. Mirant el rellotge. Pensant en com havíem kedat. Traient el diskman. Disposant-me a escoltar akella cançó que tant em posa trista per plorar, potser, ja que estik sensible... Ser massoca. Bufant de nou. Saludant una llagrimeta. Preocupant-me. Trucar-te. Penjar. Pensar en si havíem kedat aki o allà. Pensar en la hora. Mirar el rellotge. I si t'ha passat res? sense pausa. Amb pressa. Bufant. Volguent-me fondre. Explotant per dins. Plorant. Bufant. Plorant a plujes. Tombant el cap cap els dos costats. Mirant el cel. No veure la meva estrella. Mirant el terra. Adonar-me que tinc fred als peus. Bufant... Eixugant-me les llagrimes. Pensar en ser forta. Respirant nerviosa. Dessistir. Posar-me la jaqueta. Decidir-me a marxar. Veure una llum d'una moto. Parar-me. Veure com et treus el casc. Mirar-te amb odi. Has arribat dues hores tard. Disposant-me a marxar, sense dir res. Parant-me. Obrint la teva motxilla. Treure una capseta. Donar-me-la. Mirar-te als ulls. Mig somriure't. Treure el paper de regal. Obrir la capseta. Besar-te. Abraçar-te. Estimar-te. Donant-te les gràcies. Dient que sí.

ja està akí, ja arriba....

ja està akí, ja arriba... l'Arale? no!! EL NADAL!

KI SÓC? (1)

NOM: Marisol
EDAT: 25 anys
SEXE: femení
PROFESSIÓ: cantant, actriu, escriptora (es fa l q es pot!), compositora, famosa, popular, brillant, de tant en tant alguna feina a l'oficina del meu papa, secretaria, filòsofa (al meu temps lliure...), etc.
DEMANO: que la gent deixi d'acusar-me pel carrer. Estic farta que em parin i em demanin autògrafs, estic farta que tots se'm kedin mirant com si fos la més estrella que hi ha i que pot brillar a Hollywood (x molt, que tot això sigui cert, as cla...), estic farta de donar explicacions als paparazzis de amb qui vaig i amb qui deixo d'anar... FARTA! només sé que sóc jo i la meva vida i que això és l'únic que importa, però... ja n'hi ha prou, no?
APORTACIONS: festes al meu apartament de muntanya i tabé deixo la meva limusina, per què sóc una persona abans de tot i m'agrada compartir amb aquells que no poden gaudir de res. As cla... sóc... una de les millors noies que poden existir en aquest món, ho sé, però... Ais, fotos no, sisplau, que avui no m'he pentinat!

KI SÓC?

NOM: Alejandro
EDAT: 27 anys
SEXE: masculí
PROFESSIÓ: escriptor, viatjant, trobador, professor de literatura castellana, animador, voluntari a la creu roja, especialista en arts marcials, cuiner (aficionat), etc.
DEMANO: m'agradaria poder expressar les meves neures sempre que les coses no m'anéssin bé. Demano ajuda a aquell que vol ajudar-me, a aquell que pot treure'm del mal pas. De moment, seguiré present per aquí, per si de cas, algun dia, a algú se li acudeix preguntar alguna cosa. Jo seguiré aquí. Esperant. Una amistat? una dona? què vull realment? doncs, no ho sé, però... per això escric aquí. Per descobrir-ho.
APORTACIONS: sé escoltar i puc...fer qualsevol cosa...animar-te el dia? preparar-te l'esmorzar? fer-te el llit per què no has tingut pressa? fer-te el dinar? fregar? el que vulguis. Però clar.. Recorda que sóc virtual, jejeje.. (kina mala llet q tinc! xD)

Sense poder-ho evitar...

Vaig notar l’herba humida als meus peus que estaven descalços i poc a poc, vaig començar a fer petits sons d’ocells. Ella reia, buscant de quina banda havia sentit el so. Primer mirava a l’esquerra i jo, de pressa, traspassava fins a l’altre cantó i tornava a piular. Tornava a girar-se. Que bonica, com volaven els seus cabells, quins riures, quins llavis més dolços que tenia tantes ganes de tastar... Finalment, els meus peus, sense que jo els hi hagués manat res, van anar fent passes cap a ella. Un cop davant seu, em volia fondre. Encara era més bonica del que recordava i de tant a prop, semblava una deessa. Sentia la seva respiració just a la meva cara. Estava nerviós. Segur que sabia que era jo. Les meves mans van deslligar-li el mocador i vaig poder tornar a observar aquells ulls que tant em tornaven boig. Preciosos... Em mirava encuriosida, com sorpresa però segura de sí mateixa. La meva respiració es basava en poder agafar aire d’on fos per què me n’estava quedant sense... Ella es limitava a inspeccionar cada racó de la meva cara. En aquell instant, quan les nostres mirades es van creuar, sense poder-ho evitar, va acostar-se als meus llavis i em va besar. Vaig obrir els ulls quan encara tenia les seves dents mossegant-me el llavi inferior i la vaig mirar fixament. Em tenia perdut.

No em veus?

Jo estic entremig de tota aquella blavor. Estic allà, al mig. No em veus? Només has d'apartar uns quants arbres per a descobrir-me. Aquell pi tan alt, et fa nosa. Gires el cap. Ara n'hi ha un altre de més alt encara, que encara et fa més nosa... Tornes a tombar el cap. Em veus? Sóc just allà. Al mig. Ara...? Encara no???
Mira, té. Fes servir els prismàtics. Ajusta'ls bé. Ara mou-te un xic cap a l'esquerra....ara, ara, ara! ja està, no et moguis més! Ja em veus? ENCARA NO??

PAU

Realment hi posem atenció? Realment sabem què vol dir akest concepte? Pau. Et parlen de pau i penses en que s'acabin les guerres, en l'amor, en el respecte, la solidaritat i mils coses, però... Fas alguna cosa? Fas res?
Si no comences a fer PAU amb el teu propi veí, com vols que al món hi governi la PAU?

Lluites (sense violència) amb mi?

jo i...

No és que avui sigui un dia qualsevol. Tampoc es un dia de cada dia. No. Simplement, tinc ganes de dir a tothom que t'estimo. Tan difícil és d'entendre? Ki m'ho prohibeix, no ha tastat l'amor. Ki me'n vol fer amagar, realment ki te por, es l'altre, no jo. Segura fins al capdamunt. Es que... hi posaria la mà al foc. La mà on fos... No puc fer-hi res. T'estimo. Sí,...i? Vull estar amb tu. Sí,...i? No em penedeixo de res. Sí,...i?

Son les onze i quart de la nit. Aviat em posaré el pijama i tancaré els ulls per somiar... T'estic esperant. Recorda-ho. Sempre ho faré.