Blogia

Xtineta

ENLLAÇOS

Pel que fa a l'apartat d'enllaços (a la part dreta del weblog), he decidit deixar-lo buit per posar-los tots juntament amb les seves corresponents pràctiques. Vegeu-les a l'apartat de pràctiques a la part dreta del weblog. Gràcies.

ES PRESENTA EL PLA CONTRA LA PIRATERIA I ÉS ACCEPTAT PELS SECTORS IMPLICATS

ES PRESENTA EL PLA CONTRA LA PIRATERIA I ÉS ACCEPTAT PELS SECTORS IMPLICATS

Fa un parell de dies, vaig llegir a la part de “cultura” de La Vanguardia la següent noticia:
El borrador del pla integral contra la pirateria va ser presentat el dimecres 29 per la ministra de cultura, Carmen Calvo i va ser valorat com a positiu i ambiciós per a les principals organitzacions que defensen els drets de propietat intel•lectual, com l’SGAE.
El primer document de treball planteja cinc mesures i involucra a onze ministeris en la lluita contra aquest fenomen a Espanya. El borrador, segons l’SGAE, és molt complet, ja que la pirateria és un fenomen molt analitzat tant per les organitzacions implicades en la defensa de la propietat intel•lectual com per una comissió especial del Congrés dels Diputats.
El borrador inclou la creació d’una comissió, una Comissió Interadministrativa i l’anàlisi de les eines i instruments normatius actuals, fet que determinarà, en el seu cas, possibles modificacions en l’ordenament jurídic. Des de l’SGAE es considera que aquest problema no és un assumpte de lleis sinó de l’aplicació de les mateixes. La prioritat és complir-les ja que el pla posarà el debat de la pirateria sobre la taula per què no sigui una lluita individualitzada i és molt positiu que el pla adverteixi del mal que fa la pirateria a la cultura.
L’SGAE va felicitar a la ministra Calvo per aquesta iniciativa ja que per a ells era molt necessària i també van manifestar que cada dia que passa es fa més mal a aquest sector i que per això, potser, una de les petites crítiques que se li va fer és que esperaven que el pla estigués operatiu abans de Nadal.
Volia “penjar” aquesta noticia per si algú de vosaltres no ho sabia i m’agradaria que n’opinéssiu. Què en penseu d’aquest nou pla contra la pirateria?

L’ÈTICA DELS VIDEOJOCS

L’ÈTICA DELS VIDEOJOCS

Avui dia, quan per fi sembla que els pares ja poden respirar tranquils perquè s’ha firmat un acord pel qual la televisió pública i la privada exclouran programes nocius en horaris considerats infantils, resulta que persisteix i augmenta el risc de videojocs amb continguts sexistes, violents i racistes.
Molts pares permeten que els seus fills menors d’edat gaudeixin posant en pràctica ignomínies virtuals; com un símbol de l’època actual, molts homes juguen simulant batalles i es diverteixen.
Un dels casos més impactants és el del nou videojoc de ls Play Station2: Grand Theft Auto: San Andreas, el supervendes d’aquest Nadal, que consisteix que l’usuari, després de gastar-se tots els diners en una prostituta els recuperi agredint-la fins a la mort. També s’han de robar cotxes, circular en sentit contrari, matar policies i liquidar minories ètniques, etc.
El problema no resideix només en què arribi a mans d’adolescents encara que a la coberta s’hi especifiqui que és per a majors de 18 anys, sinó en que està allà, en aquella estanteria, per a qualsevol edat.
Partint de la suposició que els videojocs milloren l’atenció els reflexes i la perspicàcia, s’ha donat entrada a històries amb valors negatius en tant que s’ha tancat la porta a un altre tipus d’aventures.
Hem de preguntar-nos, per què s’ha optat precisament per el foment d’aquesta classe d’arguments violents. No es parla de la no-violència? No els hi fan fer pancartes amb missatges de pau als nens a cada escola? No s’està en contra del maltractament a les dones?
FONT: notícies publicades a el Diari de Girona, el dijous 30 de desembre de 2004 i a La Vanguardia, el divendres 31 de desembre de 2004.

LA MEITAT DE LES LLARS CATALANES DISPOSA D’UN ORDINADOR

LA MEITAT DE LES LLARS CATALANES DISPOSA D’UN ORDINADOR

Com pot ser que més de la meitat de catalans disposin d’un ordinador, com a mínim, a la seva llar i tan sols un poc creïble 20% es connecti a Internet? Senyors, toquem de peus a terra. Potser és que aquesta meravellosa eina de treball i oci només està a l’abast d’uns pocs privilegiats. Tinc constància que al Japó, la velocitat normal de connexió és d’uns 10Mbps i a d’altres països d’Europa i estats d’Amèrica, almenys d’uns 5Mbps. Aquí, en el nostre país “superavançat” tecnològicament la màxima connexió a la que podem arribar a les nostres llars és la de 1Mbps i això, des de fa poc més de mig any, i encara pagant quaranta euros al mes.
Cal dir, però, que aquesta realitat és la que tenen menys d’un 10% de la població catalana ja que hi ha algunes persones que no viuen en grans capitals i, és clar! A aquesta gent ni tan sols els hi arriba una línia per la connexió a Internet. És trist, doncs, que l’estat estigui monopolitzat per una companyia de telefonia que no és capaç d’abastar a la gent que els necessita. Sra. Telefònica: menys falsa publicitat i a invertir els diners que traieu de la població en arreglar aquestes infrastructures comunicacionals per tal que tothom pugui gaudir d’una connexió a Internet sense estafes!
Ah! I espero que per aquest comentari no em titllin de terrorista “per atemptar contra un organisme de l’Estat espanyol”.
FONT: Segons dades publicades al DIARI DE GIRONA el dimecres 29 de desembre de 2004.

QUI LI POSA EL CASCAVELL A LA CÀMERA?

QUI LI POSA EL CASCAVELL A LA CÀMERA?

Els telèfons amb càmera digital s’imposen entre els consumidors i de la mà dels nous serveis, com les videotrucades, i d’objectius d’alta resolució s’estenen en un mercat en gran expansió.
No obstant, la polèmica sobre privacitat que des dels seus inicis ha acompanyat a aquests aparells no desapareix i acaba de prendre força amb un comunicat oficial de Privacy International. Aquesta organització recomana als usuaris que utilitzin les càmeres amb respecte, que no s’utilitzin en àrees públiques considerades privades (gimnasos, piscines, etc.), que no es faci fotografies de persones sense el seu consentiment i que ha de respectar-se sempre l’expectativa de privacitat que tenen els demés, etc.
Les recomanacions de Privacy International són que tots els mòbils incorporin un sistema universal d’avís, que podria ser una llum similar al flash que es disparés, advertint als presents. Actualment, ja hi ha alguns telèfons que porten un sistema semblant a aquest, com un so que imita el disparador d’una càmera, però és inútil perquè pot ser desactivat per l’usuari.
Per altra banda, en un comunicat de Nokia, la companyia finlandesa que encapçala la fabricació mundial de mòbils, considera exagerats els arguments d’International Privacy. Nokia recorda que les càmeres de petit format porten anys al mercat i que centrar el problema en els mòbils és fer sensacionalisme. Creuen que ells no animen a ningú a fer fotos de manera inadequada i demanen als usuaris que no utilitzin les imatges de forma il•legal.
És ètic que puguis veure el teu cul “penjat” en una pàgina web d’Internet mentre et tiraves de cap a la piscina? Què en penseu?
FONT: LA VANGUARDIA; dilluns, 27 de desembre de 2004.

Pràctica 1 -recerca d'informació-

Aquesta pràctica constava de buscar una determinada informació que laprofessora ensva donar en unes fotocòpies. Aquí teniu els enllaços:

http://www.catacrack-ct.webcindario.com/opinió4568.html
Opinió força crítica sobre la societat global de la informació

http://www.attac.info/g8evian/index.php?NAVI=1016-112553-14es
Història del G7-G8

http://www.infonomics.net/cornella/ainfost2.htm

Opinió de les autopistes de la informació

http://www.etcetera.com.mx/pag77ne37.asp
Història relacionada amb tot l’article, pàgina web molt important! Parla també de la Carta mundial de la comunicació.

http://www.catunesco.upc.es/pnud/2001.htm

Història del PNUD i web oficial D’UNESCO i CAT

http://www.catacrack-ct.webcindario.com/opinió4568.html
Opinió personal bastant crítica sobre la Cumbre Mundial de Ginebra al 2003

http://www.wipo.int/index.html.es
OMC, Organización Mundial de la Propiedad Intel•lectual

http://www.icann.org
Internet Corporation for Assigned Names and Numbers

http://www.rebelion.org/sociales/031114cassen.htm
Movimiento altermundialista
És un article periodístic que més aviat explica el moviment altermundista

http://www.forumsocialmundial.org.br/dinamic.asp?pagina=fse_consenso_esp
Foro Social Mundial de Porto Alegre
Notícia periodística on s’explica clarament quins eren els objectius del Fòrum

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=2780

Observatorio Internacional de Medios de Comunicación (Media Watch Global)

http://www.wacc.org.uk/

WACC, World Association for Christian Communication

http://www.redvoltaire.net/autor131.html
ALAI, Agencia Latinoamericana de Informacion
No és la pàgina oficial però explica clarament els punts on es recolza l’agència llatinoamericana de la informació.

http://www.amarc.org/amarc/esp/intro/intro.html
AMARC, ASOCIACIÓN MUNDIAL DE RADIOS COMUNITARIAS
Article periodístic, on s’explica els objectius de l¡associació.

http://www.ipsenespanol.net/
Inter. Press Service

http://www.forumsocialmundial.org.br/main.asp?id_menu=5_2&cd_language=4
Fòrum social Mundial 2002

http://www.rnw.nl/informarn/html/esp_sociedad_e_informacion_mat.html
Armand Mattelart

http://www.buson.net/consulta/diplo_rehencomercio.html
Dan Schiller

http://www.booksfactory.com/writers/borges_es.htm
Jorge Luis Borges

PRÀCTICA 3 -CRÍTICA LITERÀRIA-

PRÀCTICA 3  -CRÍTICA LITERÀRIA-

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE

Títol del llibre: “L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació”
Autor: Pekka Himanen. Pròleg de Linus Torvalds i epíleg de Manuel Castells.
Gènere: Assaig
Idioma: Anglès com a idioma original però traduït al català.
Any de publicació: Al 2001 l’original i al 2003, l’edició catalana.
Lloc de publicació: Publicat per primera vegada a la Gran Bretanya per Secker & Warburg, Random House, 20 Vauxhall Bridge Road, Londres SW1V 2SA. Al 2003, publicat a Barcelona.
Editorial: Edició catalana: Editorial UOC; Aragó, 182-08011 Barcelona. Aquesta edició es publica amb l’acord de Random House Trade Publishing, divisió de Random House, Inc.
Número de pàgines: 148
Preu: 13 € aproximadament
ISBN: (Editorial Pòrtic): 84-7306-839-4 (Editorial UOC): 84-8429-877-9

DADES SOBRE L’ESCRIPTOR

El Dr. Himanen és un dels investigadors internacionalment més coneguts de l’era de la informació. Els seus treballs sobre aquest tema s’han publicat en 20 idiomes diferents: anglès, xinès, japonès, coreà, taiwanès, indonesi, rus, ucraïnès, turc, portuguès, castellà, català, francès, italià, alemany, holandès, croat, estonià, suec i finlandès.
Després d’obtenir el PhD en filosofia de la Universitat de Hèlsinki al 1994, a l’edat de 20 anys, Pekka Himanen va moure’s per realitzar la seva investigació: primer a Anglaterra, a la Universitat d’Stanford, i després a Califòrnia, a la Universitat de Berkeley. La publicació més coneguda d’aquesta investigació és el llibre que s’està analitzant: “L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació”.
L’autor té una gran relació amb el professor Manuel Castells i Linus Torvalds els quals l’han ajudat a completar el llibre, el primer escrivint l’epíleg i el segon escrivint el pròleg. Actualment, Manuel Castells és professor sènior de la Universitat Oberta de

Catalunya (UOC) i president de la Comissió Científica de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3). També ha estat professor a diverses universitats d’arreu del món i és autor de més de vint llibres, entre els quals cal destacar “L’era de la informació”. Pel que fa a Linus Torvalds, cal dir que és un dels més respectats hackers de la comunitat informàtica i creador del sistema operatiu Linux.
Pekka Himanen és un conferenciant popular arreu del món. Com a mostra del seu impacte, el seu treball ha estat reconegut amb diverses concessions, tals com: el World Economic Forum’s respected Global Leader for Tomorrow Award in 2003. També ha tingut un paper important en la fabricació real de la política de la societat de la informació. Recentment, ha aconsellat a la Comissió d’alt nivell de la Organització del Treball internacional en la Globalització en l’edifici d’una societat de la informació global i sostenible.
A Finlàndia, el Dr. Himanen ha acabat la preparació d’una nova estratègia de la societat de la informació per al Comitè del Parlament finlandès per a un futur proper. El seu treball sempre ha tingut un impacte cultural molt ampli. Això inclou als mitjans de comunicació: Himanen és entrevistat amb freqüència arreu del món pels mitjans de televisió i premsa. Ha estat autor, també, de nombrosos articles. Per exemple: Time Magazine i ha tingut la seva pròpia sèrie de televisió: The Net Academy a la TV1 de Finlàndia. Cal dir, també, que la figura cultural de Himanen ha inspirat un joc provocatiu del teatre realitzat a Finlàndia i Londres.

Aquí hi ha alguns exemples del seu llibre més important: “L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació”, editat en diversos idiomes.



CONTINGUT DEL LLIBRE
En el cor de l’era tecnològica en què vivim hi ha un grup fascinant de persones que s’autoanomenen hackers. Es defineixen com un grup de gent que “programen amb entusiasme” i creuen que “compartir informació és un bé positiu i poderós i un deure ètic dels hackers”. Comparteixen la seva expertesa creant programari lliure i facilitant l’accés a la informació i als recursos informàtics sempre que sigui possible.
L’ètica del hacker és una nova moral que desafia l’ètica protestant del treball. L’ètica del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat i consisteix en la combinació de la passió amb la llibertat. Així, el llibre consta d’un prefaci en el que diferencia els hackers dels crackers i els defineix; un pròleg amb el títol: “Què mou els hackers? O, dit d’una altra manera, la llei de Linus”; la primera part: -“L’ètica del treball”, la segona: “L’ètica dels diners” i la tercera: “La Nethic o l’ètica de la Xarxa”, més una conclusió que porta com a títol: “El descans”-, al llarg de les quals l’autor ens vol mostrar l’ideari i l’ètica que segueixen els hackers a l’hora de dur a terme el seu treball.

DESCRIPCIÓ I OPINIÓ PERSONAL
Aquest llibre ens parla els principis d’una ètica de vida nova, pròpia dels membres de la societat del segle XXI. Examina la identitat i les característiques essencials d’un fascinant grup d’individus que s’autoanomenen hackers. Aquest concepte es va formular a principis dels anys setanta amb la finalitat de denominar els precursors del món de la programació i dels PC’s, i en aquest llibre s’identifiquen aquestes persones que fan la feina de programar de manera entusiasta i consideren que és una obligació compartir el seu coneixement i experiència per mitjà de la difusió i l’oferta de software gratuït.
En el llenguatge comú dels nostres dies, es confon la paraula hacker amb la paraula cracker. Amb els hackers, s’ha volgut denominar la figura del cracker, aquell que intenta desestabilitzar i crear virus i altres impediments que es propaguin per tota la Xarxa i facin inútils els ordinadors i els sistemes. Aquests són els crackers, els criminals virtuals i els pirates informàtics. El text de Pekka Himanen, parteix de la diferenciació d’aquests dos conceptes i ens ho deixa prou clar des d’un principi.

L’ètica hacker parteix d’una nova forma de concebre el treball i que desafia l’ètica del treball protestant. Per tal de veure-ho més clar, vegeu aquest gràfic:

Ètica protestant o capitalista Ètica hacker
El treball és un deure, que té valor per ell mateix. No és rellevant en què consisteix la feina. Cal fer-la i prou. Treballant, fem coses que trobem interessants o gratificants per elles mateixes, gràcies a les quals podem crear alguna cosa amb valor social.

Com podem veure al gràfic, l’ètica protestant es basa en la solvència de l’individu vers la seva activitat professional, l’acceptació de la feina quotidiana, el valor dels diners i la preocupació pel compte de resultats. Al contrari d’aquests principis, l’ètica hacker es basa en com sostenen els seus individus els valors que componen el significat i la dignitat de l’ésser humà, i es defineix a si mateixa com postprotestant, postindustrial, universalista i comunitarista. El hacker no espera obtenir de la feina els propis diners materials, que deixen de tenir valor en si mateixos, sinó en el seu valor social (si és o no de lliure accés com el software lliure, etc.) i el valor de la creativitat en la seva feina.
Els principis que defensen són l’extensió de l’ús d’Internet a totes les persones, la defensa de la llibertat d’expressió a la Xarxa i el seu ús com a eina de denúncia de situacions d’abusos i injustícia arreu del món. Per a un hacker la Xarxa ha de ser un instrument d’inclusió, sobretot dels més vulnerables. Mirat d’aquesta manera, apareix un dels problemes que té l’ètica del hacker, aquest, aviat haurà de saber diferenciar en si és una persona qualificada o té nombrosos coneixements o, simplement, és una entusiasta qualsevol que es dedica a la informàtica o no.
Aquesta obra se’ns presenta com a un manifest dels principis dels hackers orientada a una societat marcadament globalitzada i afectada per una ètica del treball protestant en el que el deure de treballar pot semblar una mica utòpica pel que fa a l’ètica hacker però si ens ho plantegem dues vegades, podem veure com no estaria tan malament treballar creativament i lliurement i que no ens importés el simple fet de guanyar es diners, sinó de sentir-nos realitzats per haver fet la feina ben feta i haver contribuït, d’alguna manera, a difondre els nostres coneixements a la societat.

“Presentàvem aquesta obra, L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació, com una declaració de principis orientada a una nova societat globalitzada. Constitueix, sens dubte, un discórrer suggeridor sobre algunes de les qüestions fonamentals de la vida en el si de la Societat de la Informació, que permet analitzar les condicions de vida al segle XXI des de perspectives noves i apassionant.”


ENLLAÇOS D’INTERÈS I WEBS UTILITZADES:
www.pekkahimanen.org/
http://puntbarra.com/node/view/1300
http://www.uoc.edu/web/cat/noticies/hackers.html
http://sapiens.ya.com/madoz10/girona/capaonva.html
Http://www.barcelona2004.org/cat/actualidad/biblioteca_selecta/ficha.cfm?InkBiblioteca=5&txtCategoria=Totes%20les%20Categories

Pràctica 4 -Smart Mobs-

El divendres, 29 d’octubre de 2004, es va fer la conferència sobre “multituds intel•ligents” a càrrec del senyor Howard Rheingold, investigador dels Estats Units en comunitats virtuals, a l’Aula Magna de la Torre dels Frares a la Universitat de Vic. L’encarregat de portar l’acte va ser el professor del departament de comunicació Carlos Scolari que va presentar el senyor Rheingold, parlant del seu treball, bàsic en el camp de les comunitats virtuals.
Howard Rheingold començà explicant que nosaltres, els estudiants, influirem en la gent del futur a través dels mitjans. Tot seguit, posà l’exemple de Finlàndia i les Filipines. En el cas de Finlàndia digué que els joves que van a l’institut parlen molt pel telèfon mòbil i tot el país utilitza diàriament i freqüentment els mòbils. I en el cas de Filipines la gent també utilitza moltíssim el telefon mòbil, per exemple, per escriure missatges de text. Així ens trobem davant un nou mitjà emergent de comunicació: el freelance writer. Un cas molt curiós és, també, el de la tecnologia DoCoMo, al Japó. Només cal mirar les xifres, són espectaculars: 600 milions de telèfons mòbils a tot el món. Gràcies a aquests nous mitjans, la gent pot organitzar actes col•lectius i es pot mobilitzar. Això provoca una disgregació familiar: els pares treballen i els nens estudien. Però el rol d’aquests nous mitjans i de les noves tecnologies el controlen els grans imperis capitalistes que governen actualment. Tots aquests avenços científics i els new media fan que la civilització evolucioni i s’espera que la societat millori. La responsabilitat dels nous mitjans és transmetre aquests coneixements a la societat perquè evolucioni favorablement en un futur i perquè d’aquí a deu anys hi hagi bilions de persones utilitzant els new media. Tota la societat està canviant i canviarà gràcies a aquests mitjans: en les emergències, hospitals, en les eleccions (ja que la gent pot votar per altres canals, etc.), internet... Els ordinadors, per exemple, van ser inventats per a ser utilitzats pels usuaris i no per les empreses. Actualment, les empreses són les que tenen aquests dominis i són les que impedeixen l’avanç de les noves tecnologies. Hi ha una lluita constant pel control dels mitjans.
Finalment, Howard Rheingold acabà la conferència amb la pregunta: Els usuaris serem menys consumidors o innovarem en l’evolució dels mitjans? I deixà oberta la seva tesi sobre si la tecnologia mòbil que coneixem actualment faran societats depenents del mercat capitalista, amb multitud d'oportunitats per omplir el nostre temps lliure, de comunicacions ràpides unides directament a les modes per consumir més del que necessitem; o realment ens obirà pas a una societat molt més lliure per la quantitat

d'informació que podem rebre, amb capacitat d'entendre el que està passant, que ens porti, finalment, a actuar en contra de les mesures dels governs abusius, o per canviar alguna cosa en la nostra comunitat, o per expressar-nos, etc.?

Pràctica 5 -El periodisme participatiu-

El dimecres, dia 27 d’octubre de 2004, es va presentar una conferència sobre el “periodisme participatiu” a l’Aula Magna de la Facultat de la Torre dels Frares, a Vic. Els conferenciants de l’acte van ser: la directora del diari electrònic Lamalla.net, Sílvia Llombart; la corresponsal de la Vanguardia, Eva Domínguez; el professor de la Universitat de Navarra, especialitzat en weblogs, José Luís Orihuela; i Karma Peiró, professora de “periodisme digital” de la Universitat de Vic. El moderador de la conferència va ser el responsable del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic, Carlos Scolari.
La primera en parlar va ser Sílvia Llombart que ens va posar l’exemple d’un cas pràctic: Com afecta el “periodisme digital” en el dia a dia, com era el cas del diari digital Lamalla.net. Comentà que hi havia una relació directa amb el lector que es converteix en un generador d’informació. El segon conferenciant, José Luís Orihuela, va començar i va acabar el debat amb una pregunta: ¿Què li passa al periodisme, als mitjans i a la societat quan cada lector pot ser escriptor? Quan el tema central i els mitjans som nosaltres, els propis lectors? La següent conferenciant va ser Eva Domínguez que va explicar que el periodisme participatiu és una etiqueta d’un moviment nou que s’està creant. Com va fer José Luís Orihuela, Eva Domínguez també va llançar una pregunta a l’aire: És una revolució o una evolució del periodisme? Hi ha canvis generats per l’accés de poder publicar per i a tothom però aquesta gent, els lectors, no són periodistes. Només són periodistes una petita part professional. Per acabar, la professora Karma Peiró, tancava la ronda de parlament dels conferenciants parlant del periodisme a la xarxa. Va explicar les característiques de la xarxa, d’aquest nou mitjà que és una nova tecnologia i que els mitjans tradicionals hi estan força en contra. I, per finalitzar, va formular la pregunta: Què els passa als mitjans perquè els lectors escriguin? I va complementar-la amb exemples.
Finalment, per tancar la conferència es va passar a una ronda de preguntes al públic on els temes principals que es van tractar van ser: la feina de periodista en un futur, el llenguatge multimèdia, les opinions en els mitjans tradicionals, la lluita entre els nous mitjans i els tradicionals i el temps i l’espai, relacionats amb la informació que s’edita en un diari digital, ja sigui participatiu o no.

Pràctica 6 -És un delicte baixar-se música d’Internet?-

Actualment, la indústria discogràfica intenta fer tots els possibles per mantenir-se en la seva posició i mirar de vendre la música en els suports tradicionals. No sabem si això canviarà molt en un futur però de ben segur que hi haurà un canvi, un canvi que ja ha començat. La situació econòmica i legal del món musical a la Xarxa, està revolucionant el món d’aquestes indústries discogràfiques i de les grans multinacionals que ens fan pagar per una música que podem tenir gratuïta a la Xarxa. Aquest és el conflicte, i com en tots els conflictes hi ha grups de persones a favor i en contra. Vegem-ne alguns exemples.

En repetides ocasions s’ha manifestat que una de les coses que han canviat són les costums dels consumidors. Abans que aparegués Internet era molt costós aconseguir música, ja que o t’estaves davant la ràdio escoltant el teu programa de sempre, esperant a que et posessin la teva cançó preferida i sense cap “tall” o anaves a casa un amic a copiar-te aquell CD o bé te’l compraves i pagaves 3500 pessetes per aquell disc. Amb l’arribada d’Internet qualsevol pot baixar-se la música que vol, sense pagar res i força ràpid, gairebé amb la mateixa qualitat del mateix CD. Tal com opinen en un dels fòrums de Hispamp3.com.

Estan amenaçades la innovació tecnològica, la llibertat de creació i l’accés al domini públic de continguts. Aviat, el model tradicional del negoci musical ha quedat obsolet en l’era digital i serà reemplaçat per un nou codi d’aliances entre artistes i companyies discogràfiques. Cal dir que, FACUA, adverteix que la copia i descàrrega de música i pel•lícules sense ànim de lucre no estan tipificades com delicte en la reforma del Codi Penal. La Federació també denuncia que els sistemes anticòpia que utilitza la indústria discogràfica i cinematogràfica poden estar influint en una il•legalitat, al impedir que s’exerceixi el dret de copia privada y limitar les funcions pròpies dels discs.

Sorprèn més aviat poc que, segons l’Asociació d’Internautes, els usuaris espanyols de les xarxes P2P segueixin descarregant continguts a pesar del “coco” de l’1 d’octubre. La majoria no coneix la reforma del Codi Penal. I els que han analitzat el text no acaben de posar-se d’acord sobre si l’intercanvi de material protegit és o no delicte. Així que mentre els experts decideixen, la resta segueix restant-li capacitat al seu disc dur a costa del moribund? MP3.

Per altra banda, hi ha els que tenen les opinions més conservadores sobre aquest tema. Per exemple, podem parlar del diari digital Libertad Digital, que manifesta la seva opinió d’aquesta manera: “La indústria i la SGAE solen pretextar que la defensa dels drets d’autor i el futur de la creació musical y artística depèn de la conservació del model actual del sector, amenaça pel top manta i per Internet, així com del seu marc legal. Però el que en realitat esta amenaçant el top manta i fenòmens com el de Napster és la supervivència d’una indústria acostumada a imposar la seva llei tant als artistes com als consumidores, que contemplen com de l’alt preu que paguen pel llibre o el CD en prou feines arriba a un 10 per cent als creadors. Aquesta és l’excusa per a la creació de institucions com la SGAE, que gestionen en exclusiva –ho vulgui o no l’artista– els drets generats pels creadors espanyols.” Segons entitats com l’SGAE, ACAM, etc. les entitats de gestió de vendes han disminuït moltíssim per culpa de la pirateria i per les descàrregues d’Internet.


Si bé és cert que les indústries discogràfiques han tingut pèrdues considerables en el cost dels seus productes els últims anys per culpa, d’alguna manera, dels top manta, la pirateria i de les descàrregues per Internet, podem plantejar el problema d’una altra manera: Què hi havia abans? Què teníem? No era pirateria copiar-se el CD d’un amic per no comprar-te’l, no és pirateria fotocopiar-se un llibre sencer que té drets d’autor i Copyright? Ara tenim l’opció bastant a l’abast de totes les persones de prémer en un sol botó de l’ordinador i que en dos minuts tinguis la teva cançó preferida, completament gratuïta!

PRÀCTICA 7 -Crear un negoci a la Xarxa-

Nom del negoci: Mútua virtual (mutuavirtual.es)
Domini que li posaríeu: (.es) Http://www.mutuavirtual.es, està lliure.
Activitat professional: Empresa que es dedica a donar assistència sanitària les 24 hores amb un conjunt d’11 metges especialitzats. Hi destaquen: psicòlegs, pediatres, medicina general, dentistes, oftalmòlegs, ginecòlegs/uròlegs, otorrinolaringòlegs, traumatòlegs, dermatòlegs, naturòpates i fisioterapeutes.
Presència a la Xarxa:
1. Presentació amb el nom de l’empresa, una llista amb el conjunt de metges i l’eslògan del nostre negoci.
2. Fer click: A.- llistat d’especialistes
B.- qui som? Història de l’empresa
C.- pestanya privada pels clients i usuaris amb tota la informació que els pot servir d’ajuda o volen saber dels nostres especialistes.
Personal treballador: Un responsable director, un responsable de la web, els metges, una secretaria i un comptable.
Manera de finançar-lo: Convindria posar publicitat a la nostra web de productes i medicines pròpies pels pacients que tractem. També s’afegiria publicitat al diari i anuncis ala televisió. Cal dir que no hi hauria una quota d’alta però cada client haurà de registrar-se a la nostra web amb el seu nom, DNI i clau personal per poder accedir correctament als nostres serveis. Els pacients hauran de pagar una quota anual de 70€ i per a cada consulta realitzada, s’haurà de pagar 20€.
Despeses mínimes inicials: S’hauria de pagar als anuncis publicitaris tant en televisió com en premsa, finançar la web i pagar el sou dels nostres especialistes. Intentaríem no sobrepassar un límit de 5000000 en anuncis gràfics i visuals i 250000 en els sous dels especialistes.
Patrocini o subvencions: Com ja hem explicat anteriorment, el nostre negoci comptarà amb el patrocini d’algunes empreses de publicitat i canals de televisió.

Informació relacionada amb altres idees similars (enllaços i explicació del seu negoci i diferències amb el nostre): Cal dir que, a Internet, ja existeixen diverses mútues sanitàries. Alguns exemples clars són: Ibermutuamur.es,amaseguros.com, mgc.es/es/as/salut/index_html, entre d’altres.
El que nosaltres volem oferir és una mútua sanitària amb domini .es per a tota Espanya. Les principals diferències amb Ibermutuamur.es són que a banda de ser una mútua sanitària, també ofereix altres prestacions com assessorament en cas d’accidents laborals, assessorament jurídic i legal, prevencions en la seguretat del treball i salut, etc. La nostra empresa només es dedicarà a l’assessorament sanitari i, com a semblança amb aquesta altra mútua podem dir que els recursos gràfics de la pàgina web seran semblants i que seguirà el mateix estil alhora d’explicar qui som i la història del nostre negoci.
Amb la mútua general de Catalunya, se’ns vol oferir les millors assegurances per cobrir tots els riscos que afecten a les persones. D’aquesta web en destaquen la seva claredat alhora de navegar-hi i la mostra de responsabilitat i professionalitat en el seu sector.
Pel que fa a amaseguros.com, és una pàgina web molt semblant amb la que hem explicat anteriorment però trobem que és molt més general i que dóna molta més informació. La nostra pàgina no donarà molta informació d’entrada però si que l’oferirà en la pestanya privada per als clients.
El que volem aconseguir és que la nostra mútua s’ajusti a les necessitats de totes aquelles persones que demanen els nostres serveis professionals amb un personal agradable i competent i que la nostra web sigui entenedora, amb tota la informació necessària i senzilla d’utilitzar.

Bienvenido al weblog xtineta

Ya tienes weblog. Para empezar a publicar artículos y administrar tu nueva bitácora busca el enlace admin abajo en esta misma página.
Deberás introducir tu email y contraseña arriba para poder acceder.

En el menú que aparecerá arriba podrás: ver la página inicial (Inicio); escribir y publicar un artículo nuevo; modificar las preferencias de la bitácora, por ejemplo: los colores; Salir del weblog para desconectar de forma segura y ver la portada tal y como la verían tus visitantes.

Puedes eliminar este artículo. ¡Que lo disfrutes!