ENLLAÇOS
Pel que fa a l'apartat d'enllaços (a la part dreta del weblog), he decidit deixar-lo buit per posar-los tots juntament amb les seves corresponents pràctiques. Vegeu-les a l'apartat de pràctiques a la part dreta del weblog. Gràcies.
Pel que fa a l'apartat d'enllaços (a la part dreta del weblog), he decidit deixar-lo buit per posar-los tots juntament amb les seves corresponents pràctiques. Vegeu-les a l'apartat de pràctiques a la part dreta del weblog. Gràcies.
Fa un parell de dies, vaig llegir a la part de cultura de La Vanguardia la següent noticia:
El borrador del pla integral contra la pirateria va ser presentat el dimecres 29 per la ministra de cultura, Carmen Calvo i va ser valorat com a positiu i ambiciós per a les principals organitzacions que defensen els drets de propietat intellectual, com lSGAE.
El primer document de treball planteja cinc mesures i involucra a onze ministeris en la lluita contra aquest fenomen a Espanya. El borrador, segons lSGAE, és molt complet, ja que la pirateria és un fenomen molt analitzat tant per les organitzacions implicades en la defensa de la propietat intellectual com per una comissió especial del Congrés dels Diputats.
El borrador inclou la creació duna comissió, una Comissió Interadministrativa i lanàlisi de les eines i instruments normatius actuals, fet que determinarà, en el seu cas, possibles modificacions en lordenament jurídic. Des de lSGAE es considera que aquest problema no és un assumpte de lleis sinó de laplicació de les mateixes. La prioritat és complir-les ja que el pla posarà el debat de la pirateria sobre la taula per què no sigui una lluita individualitzada i és molt positiu que el pla adverteixi del mal que fa la pirateria a la cultura.
LSGAE va felicitar a la ministra Calvo per aquesta iniciativa ja que per a ells era molt necessària i també van manifestar que cada dia que passa es fa més mal a aquest sector i que per això, potser, una de les petites crítiques que se li va fer és que esperaven que el pla estigués operatiu abans de Nadal.
Volia penjar aquesta noticia per si algú de vosaltres no ho sabia i magradaria que nopinéssiu. Què en penseu daquest nou pla contra la pirateria?
Avui dia, quan per fi sembla que els pares ja poden respirar tranquils perquè sha firmat un acord pel qual la televisió pública i la privada exclouran programes nocius en horaris considerats infantils, resulta que persisteix i augmenta el risc de videojocs amb continguts sexistes, violents i racistes.
Molts pares permeten que els seus fills menors dedat gaudeixin posant en pràctica ignomínies virtuals; com un símbol de lèpoca actual, molts homes juguen simulant batalles i es diverteixen.
Un dels casos més impactants és el del nou videojoc de ls Play Station2: Grand Theft Auto: San Andreas, el supervendes daquest Nadal, que consisteix que lusuari, després de gastar-se tots els diners en una prostituta els recuperi agredint-la fins a la mort. També shan de robar cotxes, circular en sentit contrari, matar policies i liquidar minories ètniques, etc.
El problema no resideix només en què arribi a mans dadolescents encara que a la coberta shi especifiqui que és per a majors de 18 anys, sinó en que està allà, en aquella estanteria, per a qualsevol edat.
Partint de la suposició que els videojocs milloren latenció els reflexes i la perspicàcia, sha donat entrada a històries amb valors negatius en tant que sha tancat la porta a un altre tipus daventures.
Hem de preguntar-nos, per què sha optat precisament per el foment daquesta classe darguments violents. No es parla de la no-violència? No els hi fan fer pancartes amb missatges de pau als nens a cada escola? No sestà en contra del maltractament a les dones?
FONT: notícies publicades a el Diari de Girona, el dijous 30 de desembre de 2004 i a La Vanguardia, el divendres 31 de desembre de 2004.
Com pot ser que més de la meitat de catalans disposin dun ordinador, com a mínim, a la seva llar i tan sols un poc creïble 20% es connecti a Internet? Senyors, toquem de peus a terra. Potser és que aquesta meravellosa eina de treball i oci només està a labast duns pocs privilegiats. Tinc constància que al Japó, la velocitat normal de connexió és duns 10Mbps i a daltres països dEuropa i estats dAmèrica, almenys duns 5Mbps. Aquí, en el nostre país superavançat tecnològicament la màxima connexió a la que podem arribar a les nostres llars és la de 1Mbps i això, des de fa poc més de mig any, i encara pagant quaranta euros al mes.
Cal dir, però, que aquesta realitat és la que tenen menys dun 10% de la població catalana ja que hi ha algunes persones que no viuen en grans capitals i, és clar! A aquesta gent ni tan sols els hi arriba una línia per la connexió a Internet. És trist, doncs, que lestat estigui monopolitzat per una companyia de telefonia que no és capaç dabastar a la gent que els necessita. Sra. Telefònica: menys falsa publicitat i a invertir els diners que traieu de la població en arreglar aquestes infrastructures comunicacionals per tal que tothom pugui gaudir duna connexió a Internet sense estafes!
Ah! I espero que per aquest comentari no em titllin de terrorista per atemptar contra un organisme de lEstat espanyol.
FONT: Segons dades publicades al DIARI DE GIRONA el dimecres 29 de desembre de 2004.
Els telèfons amb càmera digital simposen entre els consumidors i de la mà dels nous serveis, com les videotrucades, i dobjectius dalta resolució sestenen en un mercat en gran expansió.
No obstant, la polèmica sobre privacitat que des dels seus inicis ha acompanyat a aquests aparells no desapareix i acaba de prendre força amb un comunicat oficial de Privacy International. Aquesta organització recomana als usuaris que utilitzin les càmeres amb respecte, que no sutilitzin en àrees públiques considerades privades (gimnasos, piscines, etc.), que no es faci fotografies de persones sense el seu consentiment i que ha de respectar-se sempre lexpectativa de privacitat que tenen els demés, etc.
Les recomanacions de Privacy International són que tots els mòbils incorporin un sistema universal davís, que podria ser una llum similar al flash que es disparés, advertint als presents. Actualment, ja hi ha alguns telèfons que porten un sistema semblant a aquest, com un so que imita el disparador duna càmera, però és inútil perquè pot ser desactivat per lusuari.
Per altra banda, en un comunicat de Nokia, la companyia finlandesa que encapçala la fabricació mundial de mòbils, considera exagerats els arguments dInternational Privacy. Nokia recorda que les càmeres de petit format porten anys al mercat i que centrar el problema en els mòbils és fer sensacionalisme. Creuen que ells no animen a ningú a fer fotos de manera inadequada i demanen als usuaris que no utilitzin les imatges de forma illegal.
És ètic que puguis veure el teu cul penjat en una pàgina web dInternet mentre et tiraves de cap a la piscina? Què en penseu?
FONT: LA VANGUARDIA; dilluns, 27 de desembre de 2004.
Aquesta pràctica constava de buscar una determinada informació que laprofessora ensva donar en unes fotocòpies. Aquí teniu els enllaços:
http://www.catacrack-ct.webcindario.com/opinió4568.html
Opinió força crítica sobre la societat global de la informació
http://www.attac.info/g8evian/index.php?NAVI=1016-112553-14es
Història del G7-G8
http://www.infonomics.net/cornella/ainfost2.htm
Opinió de les autopistes de la informació
http://www.etcetera.com.mx/pag77ne37.asp
Història relacionada amb tot larticle, pàgina web molt important! Parla també de la Carta mundial de la comunicació.
http://www.catunesco.upc.es/pnud/2001.htm
Història del PNUD i web oficial DUNESCO i CAT
http://www.catacrack-ct.webcindario.com/opinió4568.html
Opinió personal bastant crítica sobre la Cumbre Mundial de Ginebra al 2003
http://www.wipo.int/index.html.es
OMC, Organización Mundial de la Propiedad Intellectual
http://www.icann.org
Internet Corporation for Assigned Names and Numbers
http://www.rebelion.org/sociales/031114cassen.htm
Movimiento altermundialista
És un article periodístic que més aviat explica el moviment altermundista
http://www.forumsocialmundial.org.br/dinamic.asp?pagina=fse_consenso_esp
Foro Social Mundial de Porto Alegre
Notícia periodística on sexplica clarament quins eren els objectius del Fòrum
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=2780
Observatorio Internacional de Medios de Comunicación (Media Watch Global)
http://www.wacc.org.uk/
WACC, World Association for Christian Communication
http://www.redvoltaire.net/autor131.html
ALAI, Agencia Latinoamericana de Informacion
No és la pàgina oficial però explica clarament els punts on es recolza lagència llatinoamericana de la informació.
http://www.amarc.org/amarc/esp/intro/intro.html
AMARC, ASOCIACIÓN MUNDIAL DE RADIOS COMUNITARIAS
Article periodístic, on sexplica els objectius de l¡associació.
http://www.ipsenespanol.net/
Inter. Press Service
http://www.forumsocialmundial.org.br/main.asp?id_menu=5_2&cd_language=4
Fòrum social Mundial 2002
http://www.rnw.nl/informarn/html/esp_sociedad_e_informacion_mat.html
Armand Mattelart
http://www.buson.net/consulta/diplo_rehencomercio.html
Dan Schiller
http://www.booksfactory.com/writers/borges_es.htm
Jorge Luis Borges
FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE
Títol del llibre: Lètica del hacker i lesperit de lera de la informació
Autor: Pekka Himanen. Pròleg de Linus Torvalds i epíleg de Manuel Castells.
Gènere: Assaig
Idioma: Anglès com a idioma original però traduït al català.
Any de publicació: Al 2001 loriginal i al 2003, ledició catalana.
Lloc de publicació: Publicat per primera vegada a la Gran Bretanya per Secker & Warburg, Random House, 20 Vauxhall Bridge Road, Londres SW1V 2SA. Al 2003, publicat a Barcelona.
Editorial: Edició catalana: Editorial UOC; Aragó, 182-08011 Barcelona. Aquesta edició es publica amb lacord de Random House Trade Publishing, divisió de Random House, Inc.
Número de pàgines: 148
Preu: 13 aproximadament
ISBN: (Editorial Pòrtic): 84-7306-839-4 (Editorial UOC): 84-8429-877-9
DADES SOBRE LESCRIPTOR
El Dr. Himanen és un dels investigadors internacionalment més coneguts de lera de la informació. Els seus treballs sobre aquest tema shan publicat en 20 idiomes diferents: anglès, xinès, japonès, coreà, taiwanès, indonesi, rus, ucraïnès, turc, portuguès, castellà, català, francès, italià, alemany, holandès, croat, estonià, suec i finlandès.
Després dobtenir el PhD en filosofia de la Universitat de Hèlsinki al 1994, a ledat de 20 anys, Pekka Himanen va moures per realitzar la seva investigació: primer a Anglaterra, a la Universitat dStanford, i després a Califòrnia, a la Universitat de Berkeley. La publicació més coneguda daquesta investigació és el llibre que sestà analitzant: Lètica del hacker i lesperit de lera de la informació.
Lautor té una gran relació amb el professor Manuel Castells i Linus Torvalds els quals lhan ajudat a completar el llibre, el primer escrivint lepíleg i el segon escrivint el pròleg. Actualment, Manuel Castells és professor sènior de la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC) i president de la Comissió Científica de lInstitut Interdisciplinari dInternet (IN3). També ha estat professor a diverses universitats darreu del món i és autor de més de vint llibres, entre els quals cal destacar Lera de la informació. Pel que fa a Linus Torvalds, cal dir que és un dels més respectats hackers de la comunitat informàtica i creador del sistema operatiu Linux.
Pekka Himanen és un conferenciant popular arreu del món. Com a mostra del seu impacte, el seu treball ha estat reconegut amb diverses concessions, tals com: el World Economic Forums respected Global Leader for Tomorrow Award in 2003. També ha tingut un paper important en la fabricació real de la política de la societat de la informació. Recentment, ha aconsellat a la Comissió dalt nivell de la Organització del Treball internacional en la Globalització en ledifici duna societat de la informació global i sostenible.
A Finlàndia, el Dr. Himanen ha acabat la preparació duna nova estratègia de la societat de la informació per al Comitè del Parlament finlandès per a un futur proper. El seu treball sempre ha tingut un impacte cultural molt ampli. Això inclou als mitjans de comunicació: Himanen és entrevistat amb freqüència arreu del món pels mitjans de televisió i premsa. Ha estat autor, també, de nombrosos articles. Per exemple: Time Magazine i ha tingut la seva pròpia sèrie de televisió: The Net Academy a la TV1 de Finlàndia. Cal dir, també, que la figura cultural de Himanen ha inspirat un joc provocatiu del teatre realitzat a Finlàndia i Londres.
Aquí hi ha alguns exemples del seu llibre més important: Lètica del hacker i lesperit de lera de la informació, editat en diversos idiomes.
CONTINGUT DEL LLIBRE
En el cor de lera tecnològica en què vivim hi ha un grup fascinant de persones que sautoanomenen hackers. Es defineixen com un grup de gent que programen amb entusiasme i creuen que compartir informació és un bé positiu i poderós i un deure ètic dels hackers. Comparteixen la seva expertesa creant programari lliure i facilitant laccés a la informació i als recursos informàtics sempre que sigui possible.
Lètica del hacker és una nova moral que desafia lètica protestant del treball. Lètica del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat i consisteix en la combinació de la passió amb la llibertat. Així, el llibre consta dun prefaci en el que diferencia els hackers dels crackers i els defineix; un pròleg amb el títol: Què mou els hackers? O, dit duna altra manera, la llei de Linus; la primera part: -Lètica del treball, la segona: Lètica dels diners i la tercera: La Nethic o lètica de la Xarxa, més una conclusió que porta com a títol: El descans-, al llarg de les quals lautor ens vol mostrar lideari i lètica que segueixen els hackers a lhora de dur a terme el seu treball.
DESCRIPCIÓ I OPINIÓ PERSONAL
Aquest llibre ens parla els principis duna ètica de vida nova, pròpia dels membres de la societat del segle XXI. Examina la identitat i les característiques essencials dun fascinant grup dindividus que sautoanomenen hackers. Aquest concepte es va formular a principis dels anys setanta amb la finalitat de denominar els precursors del món de la programació i dels PCs, i en aquest llibre sidentifiquen aquestes persones que fan la feina de programar de manera entusiasta i consideren que és una obligació compartir el seu coneixement i experiència per mitjà de la difusió i loferta de software gratuït.
En el llenguatge comú dels nostres dies, es confon la paraula hacker amb la paraula cracker. Amb els hackers, sha volgut denominar la figura del cracker, aquell que intenta desestabilitzar i crear virus i altres impediments que es propaguin per tota la Xarxa i facin inútils els ordinadors i els sistemes. Aquests són els crackers, els criminals virtuals i els pirates informàtics. El text de Pekka Himanen, parteix de la diferenciació daquests dos conceptes i ens ho deixa prou clar des dun principi.
Lètica hacker parteix duna nova forma de concebre el treball i que desafia lètica del treball protestant. Per tal de veure-ho més clar, vegeu aquest gràfic:
Ètica protestant o capitalista Ètica hacker
El treball és un deure, que té valor per ell mateix. No és rellevant en què consisteix la feina. Cal fer-la i prou. Treballant, fem coses que trobem interessants o gratificants per elles mateixes, gràcies a les quals podem crear alguna cosa amb valor social.
Com podem veure al gràfic, lètica protestant es basa en la solvència de lindividu vers la seva activitat professional, lacceptació de la feina quotidiana, el valor dels diners i la preocupació pel compte de resultats. Al contrari daquests principis, lètica hacker es basa en com sostenen els seus individus els valors que componen el significat i la dignitat de lésser humà, i es defineix a si mateixa com postprotestant, postindustrial, universalista i comunitarista. El hacker no espera obtenir de la feina els propis diners materials, que deixen de tenir valor en si mateixos, sinó en el seu valor social (si és o no de lliure accés com el software lliure, etc.) i el valor de la creativitat en la seva feina.
Els principis que defensen són lextensió de lús dInternet a totes les persones, la defensa de la llibertat dexpressió a la Xarxa i el seu ús com a eina de denúncia de situacions dabusos i injustícia arreu del món. Per a un hacker la Xarxa ha de ser un instrument dinclusió, sobretot dels més vulnerables. Mirat daquesta manera, apareix un dels problemes que té lètica del hacker, aquest, aviat haurà de saber diferenciar en si és una persona qualificada o té nombrosos coneixements o, simplement, és una entusiasta qualsevol que es dedica a la informàtica o no.
Aquesta obra sens presenta com a un manifest dels principis dels hackers orientada a una societat marcadament globalitzada i afectada per una ètica del treball protestant en el que el deure de treballar pot semblar una mica utòpica pel que fa a lètica hacker però si ens ho plantegem dues vegades, podem veure com no estaria tan malament treballar creativament i lliurement i que no ens importés el simple fet de guanyar es diners, sinó de sentir-nos realitzats per haver fet la feina ben feta i haver contribuït, dalguna manera, a difondre els nostres coneixements a la societat.
Presentàvem aquesta obra, Lètica del hacker i lesperit de lera de la informació, com una declaració de principis orientada a una nova societat globalitzada. Constitueix, sens dubte, un discórrer suggeridor sobre algunes de les qüestions fonamentals de la vida en el si de la Societat de la Informació, que permet analitzar les condicions de vida al segle XXI des de perspectives noves i apassionant.
ENLLAÇOS DINTERÈS I WEBS UTILITZADES:
www.pekkahimanen.org/
http://puntbarra.com/node/view/1300
http://www.uoc.edu/web/cat/noticies/hackers.html
http://sapiens.ya.com/madoz10/girona/capaonva.html
Http://www.barcelona2004.org/cat/actualidad/biblioteca_selecta/ficha.cfm?InkBiblioteca=5&txtCategoria=Totes%20les%20Categories
El divendres, 29 doctubre de 2004, es va fer la conferència sobre multituds intelligents a càrrec del senyor Howard Rheingold, investigador dels Estats Units en comunitats virtuals, a lAula Magna de la Torre dels Frares a la Universitat de Vic. Lencarregat de portar lacte va ser el professor del departament de comunicació Carlos Scolari que va presentar el senyor Rheingold, parlant del seu treball, bàsic en el camp de les comunitats virtuals.
Howard Rheingold començà explicant que nosaltres, els estudiants, influirem en la gent del futur a través dels mitjans. Tot seguit, posà lexemple de Finlàndia i les Filipines. En el cas de Finlàndia digué que els joves que van a linstitut parlen molt pel telèfon mòbil i tot el país utilitza diàriament i freqüentment els mòbils. I en el cas de Filipines la gent també utilitza moltíssim el telefon mòbil, per exemple, per escriure missatges de text. Així ens trobem davant un nou mitjà emergent de comunicació: el freelance writer. Un cas molt curiós és, també, el de la tecnologia DoCoMo, al Japó. Només cal mirar les xifres, són espectaculars: 600 milions de telèfons mòbils a tot el món. Gràcies a aquests nous mitjans, la gent pot organitzar actes collectius i es pot mobilitzar. Això provoca una disgregació familiar: els pares treballen i els nens estudien. Però el rol daquests nous mitjans i de les noves tecnologies el controlen els grans imperis capitalistes que governen actualment. Tots aquests avenços científics i els new media fan que la civilització evolucioni i sespera que la societat millori. La responsabilitat dels nous mitjans és transmetre aquests coneixements a la societat perquè evolucioni favorablement en un futur i perquè daquí a deu anys hi hagi bilions de persones utilitzant els new media. Tota la societat està canviant i canviarà gràcies a aquests mitjans: en les emergències, hospitals, en les eleccions (ja que la gent pot votar per altres canals, etc.), internet... Els ordinadors, per exemple, van ser inventats per a ser utilitzats pels usuaris i no per les empreses. Actualment, les empreses són les que tenen aquests dominis i són les que impedeixen lavanç de les noves tecnologies. Hi ha una lluita constant pel control dels mitjans.
Finalment, Howard Rheingold acabà la conferència amb la pregunta: Els usuaris serem menys consumidors o innovarem en levolució dels mitjans? I deixà oberta la seva tesi sobre si la tecnologia mòbil que coneixem actualment faran societats depenents del mercat capitalista, amb multitud d'oportunitats per omplir el nostre temps lliure, de comunicacions ràpides unides directament a les modes per consumir més del que necessitem; o realment ens obirà pas a una societat molt més lliure per la quantitat
d'informació que podem rebre, amb capacitat d'entendre el que està passant, que ens porti, finalment, a actuar en contra de les mesures dels governs abusius, o per canviar alguna cosa en la nostra comunitat, o per expressar-nos, etc.?
El dimecres, dia 27 doctubre de 2004, es va presentar una conferència sobre el periodisme participatiu a lAula Magna de la Facultat de la Torre dels Frares, a Vic. Els conferenciants de lacte van ser: la directora del diari electrònic Lamalla.net, Sílvia Llombart; la corresponsal de la Vanguardia, Eva Domínguez; el professor de la Universitat de Navarra, especialitzat en weblogs, José Luís Orihuela; i Karma Peiró, professora de periodisme digital de la Universitat de Vic. El moderador de la conferència va ser el responsable del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic, Carlos Scolari.
La primera en parlar va ser Sílvia Llombart que ens va posar lexemple dun cas pràctic: Com afecta el periodisme digital en el dia a dia, com era el cas del diari digital Lamalla.net. Comentà que hi havia una relació directa amb el lector que es converteix en un generador dinformació. El segon conferenciant, José Luís Orihuela, va començar i va acabar el debat amb una pregunta: ¿Què li passa al periodisme, als mitjans i a la societat quan cada lector pot ser escriptor? Quan el tema central i els mitjans som nosaltres, els propis lectors? La següent conferenciant va ser Eva Domínguez que va explicar que el periodisme participatiu és una etiqueta dun moviment nou que sestà creant. Com va fer José Luís Orihuela, Eva Domínguez també va llançar una pregunta a laire: És una revolució o una evolució del periodisme? Hi ha canvis generats per laccés de poder publicar per i a tothom però aquesta gent, els lectors, no són periodistes. Només són periodistes una petita part professional. Per acabar, la professora Karma Peiró, tancava la ronda de parlament dels conferenciants parlant del periodisme a la xarxa. Va explicar les característiques de la xarxa, daquest nou mitjà que és una nova tecnologia i que els mitjans tradicionals hi estan força en contra. I, per finalitzar, va formular la pregunta: Què els passa als mitjans perquè els lectors escriguin? I va complementar-la amb exemples.
Finalment, per tancar la conferència es va passar a una ronda de preguntes al públic on els temes principals que es van tractar van ser: la feina de periodista en un futur, el llenguatge multimèdia, les opinions en els mitjans tradicionals, la lluita entre els nous mitjans i els tradicionals i el temps i lespai, relacionats amb la informació que sedita en un diari digital, ja sigui participatiu o no.
Actualment, la indústria discogràfica intenta fer tots els possibles per mantenir-se en la seva posició i mirar de vendre la música en els suports tradicionals. No sabem si això canviarà molt en un futur però de ben segur que hi haurà un canvi, un canvi que ja ha començat. La situació econòmica i legal del món musical a la Xarxa, està revolucionant el món daquestes indústries discogràfiques i de les grans multinacionals que ens fan pagar per una música que podem tenir gratuïta a la Xarxa. Aquest és el conflicte, i com en tots els conflictes hi ha grups de persones a favor i en contra. Vegem-ne alguns exemples.
En repetides ocasions sha manifestat que una de les coses que han canviat són les costums dels consumidors. Abans que aparegués Internet era molt costós aconseguir música, ja que o testaves davant la ràdio escoltant el teu programa de sempre, esperant a que et posessin la teva cançó preferida i sense cap tall o anaves a casa un amic a copiar-te aquell CD o bé tel compraves i pagaves 3500 pessetes per aquell disc. Amb larribada dInternet qualsevol pot baixar-se la música que vol, sense pagar res i força ràpid, gairebé amb la mateixa qualitat del mateix CD. Tal com opinen en un dels fòrums de Hispamp3.com.
Estan amenaçades la innovació tecnològica, la llibertat de creació i laccés al domini públic de continguts. Aviat, el model tradicional del negoci musical ha quedat obsolet en lera digital i serà reemplaçat per un nou codi daliances entre artistes i companyies discogràfiques. Cal dir que, FACUA, adverteix que la copia i descàrrega de música i pellícules sense ànim de lucre no estan tipificades com delicte en la reforma del Codi Penal. La Federació també denuncia que els sistemes anticòpia que utilitza la indústria discogràfica i cinematogràfica poden estar influint en una illegalitat, al impedir que sexerceixi el dret de copia privada y limitar les funcions pròpies dels discs.
Sorprèn més aviat poc que, segons lAsociació dInternautes, els usuaris espanyols de les xarxes P2P segueixin descarregant continguts a pesar del coco de l1 doctubre. La majoria no coneix la reforma del Codi Penal. I els que han analitzat el text no acaben de posar-se dacord sobre si lintercanvi de material protegit és o no delicte. Així que mentre els experts decideixen, la resta segueix restant-li capacitat al seu disc dur a costa del moribund? MP3.
Per altra banda, hi ha els que tenen les opinions més conservadores sobre aquest tema. Per exemple, podem parlar del diari digital Libertad Digital, que manifesta la seva opinió daquesta manera: La indústria i la SGAE solen pretextar que la defensa dels drets dautor i el futur de la creació musical y artística depèn de la conservació del model actual del sector, amenaça pel top manta i per Internet, així com del seu marc legal. Però el que en realitat esta amenaçant el top manta i fenòmens com el de Napster és la supervivència duna indústria acostumada a imposar la seva llei tant als artistes com als consumidores, que contemplen com de lalt preu que paguen pel llibre o el CD en prou feines arriba a un 10 per cent als creadors. Aquesta és lexcusa per a la creació de institucions com la SGAE, que gestionen en exclusiva ho vulgui o no lartista els drets generats pels creadors espanyols. Segons entitats com lSGAE, ACAM, etc. les entitats de gestió de vendes han disminuït moltíssim per culpa de la pirateria i per les descàrregues dInternet.
Si bé és cert que les indústries discogràfiques han tingut pèrdues considerables en el cost dels seus productes els últims anys per culpa, dalguna manera, dels top manta, la pirateria i de les descàrregues per Internet, podem plantejar el problema duna altra manera: Què hi havia abans? Què teníem? No era pirateria copiar-se el CD dun amic per no comprar-tel, no és pirateria fotocopiar-se un llibre sencer que té drets dautor i Copyright? Ara tenim lopció bastant a labast de totes les persones de prémer en un sol botó de lordinador i que en dos minuts tinguis la teva cançó preferida, completament gratuïta!
Nom del negoci: Mútua virtual (mutuavirtual.es)
Domini que li posaríeu: (.es) Http://www.mutuavirtual.es, està lliure.
Activitat professional: Empresa que es dedica a donar assistència sanitària les 24 hores amb un conjunt d11 metges especialitzats. Hi destaquen: psicòlegs, pediatres, medicina general, dentistes, oftalmòlegs, ginecòlegs/uròlegs, otorrinolaringòlegs, traumatòlegs, dermatòlegs, naturòpates i fisioterapeutes.
Presència a la Xarxa:
1. Presentació amb el nom de lempresa, una llista amb el conjunt de metges i leslògan del nostre negoci.
2. Fer click: A.- llistat despecialistes
B.- qui som? Història de lempresa
C.- pestanya privada pels clients i usuaris amb tota la informació que els pot servir dajuda o volen saber dels nostres especialistes.
Personal treballador: Un responsable director, un responsable de la web, els metges, una secretaria i un comptable.
Manera de finançar-lo: Convindria posar publicitat a la nostra web de productes i medicines pròpies pels pacients que tractem. També safegiria publicitat al diari i anuncis ala televisió. Cal dir que no hi hauria una quota dalta però cada client haurà de registrar-se a la nostra web amb el seu nom, DNI i clau personal per poder accedir correctament als nostres serveis. Els pacients hauran de pagar una quota anual de 70 i per a cada consulta realitzada, shaurà de pagar 20.
Despeses mínimes inicials: Shauria de pagar als anuncis publicitaris tant en televisió com en premsa, finançar la web i pagar el sou dels nostres especialistes. Intentaríem no sobrepassar un límit de 5000000 en anuncis gràfics i visuals i 250000 en els sous dels especialistes.
Patrocini o subvencions: Com ja hem explicat anteriorment, el nostre negoci comptarà amb el patrocini dalgunes empreses de publicitat i canals de televisió.
Informació relacionada amb altres idees similars (enllaços i explicació del seu negoci i diferències amb el nostre): Cal dir que, a Internet, ja existeixen diverses mútues sanitàries. Alguns exemples clars són: Ibermutuamur.es,amaseguros.com, mgc.es/es/as/salut/index_html, entre daltres.
El que nosaltres volem oferir és una mútua sanitària amb domini .es per a tota Espanya. Les principals diferències amb Ibermutuamur.es són que a banda de ser una mútua sanitària, també ofereix altres prestacions com assessorament en cas daccidents laborals, assessorament jurídic i legal, prevencions en la seguretat del treball i salut, etc. La nostra empresa només es dedicarà a lassessorament sanitari i, com a semblança amb aquesta altra mútua podem dir que els recursos gràfics de la pàgina web seran semblants i que seguirà el mateix estil alhora dexplicar qui som i la història del nostre negoci.
Amb la mútua general de Catalunya, sens vol oferir les millors assegurances per cobrir tots els riscos que afecten a les persones. Daquesta web en destaquen la seva claredat alhora de navegar-hi i la mostra de responsabilitat i professionalitat en el seu sector.
Pel que fa a amaseguros.com, és una pàgina web molt semblant amb la que hem explicat anteriorment però trobem que és molt més general i que dóna molta més informació. La nostra pàgina no donarà molta informació dentrada però si que loferirà en la pestanya privada per als clients.
El que volem aconseguir és que la nostra mútua sajusti a les necessitats de totes aquelles persones que demanen els nostres serveis professionals amb un personal agradable i competent i que la nostra web sigui entenedora, amb tota la informació necessària i senzilla dutilitzar.
Ya tienes weblog. Para empezar a publicar artículos y administrar tu nueva bitácora busca el enlace admin abajo en esta misma página.
Deberás introducir tu email y contraseña arriba para poder acceder.
En el menú que aparecerá arriba podrás: ver la página inicial (Inicio); escribir y publicar un artículo nuevo; modificar las preferencias de la bitácora, por ejemplo: los colores; Salir del weblog para desconectar de forma segura y ver la portada tal y como la verían tus visitantes.
Puedes eliminar este artículo. ¡Que lo disfrutes!